23 d'abril del 2000
Internet m'ha servit, sobretot, per reduir la paperassa que abans tenia sobre la taula. És a dir, com un arxiu permanent o una gran biblioteca de butxaca, en la qual puc consultar el que vulgui. A Internet hi ha gent per a tot i hi trobes de tot, des de la història de la sabata de sola de goma fins a les oclusives a Britànnia. Estic subscrit a grups de notícies i xats que m'interessen i hi perdo una quantitat d'hores que és fatal. Suposo que si estigués interessat per la cosa plàstica, de dis-seny, encara hi perdria més temps, perquè en aquest camp Internet encara dóna per més. El correu electrònic em sembla una eina genial. He fet amistat amb gent de Honk Kong i Tailàndia a través de grups de discussió sobre Txèkhov, per exemple. Per la meva última novel.la he renunciat a buscar informació per Internet perquè amb la quantitat de coses que hi ha a la xarxa sobre sectes cristianes m'hauria caigut un allau de dades al damunt inabastable. Quan començava se'm va acudir buscar una informació sobre Txèkov i me'n van sortir 48.000 entrades. Vaig aconseguir discriminar el material fins a les 1.800, que, és clar, també era un volum impossible de manejar. Amb la pràctica i el temps suposo que en aquest aspecte Internet i els internàutes millorarem. Tot i així, Internet sempre serà una manera de perdre el temps com ho és la televisió o el cotxe. Cadascú ha d'adaptar-la a la seva dictadura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada