BIOGRAFIA

Emili Teixidor va néixer a Roda de Ter (Barcelona) el 12 de desembre de 1932 i morí el 19 de juny de 2012 a la ciutat de Barcelona. 
Juntament amb altres joves del seu poble va formar la "Penya Verdaguer" que sorgeix com a grup inquiet per les qüestions culturals. Membre destacats d'aquest grup eren, juntament amb l'Emili, en Miquel Martí Pol i Josep Clarà Roca. 
L'Emili deia:

[...] Vam formar amb altres companys una "penya" que es deia "Penya Verdaguer", per parlar de poesia, o per començar a escriure i fer unes crítiques del que fèiem, etc, amb el mestratge d'un poeta local, dic "local"amb tot el respecte i una gran veneració per aquesta persona que ho feia, que es deia Clarà, i després ell va començar també a compondre cançons, i a fer poesies i a interpretar-les [...]

 

Quan va acabar la guerra civil, va estudiar Magisteri a Barcelona i va exercir de mestre. Va tornar, després, a la Universitat amb una beca per estudiar Filosofia i Lletres, Dret i Periodisme. 

 

La seva producció novel·lística va començar el 1956 amb una obra en castellà, Patucho amb el pseudònim d'Emilio José. Des de 1967 va publicar en llengua catalana i va col·laborar en revistes infantils i juvenils de Catalunya, com Oriflama, Cavall Fort i Tretzevents.

 

Va fundar una escola de renovació pedagògica a Barcelona, que encara avui funciona. 

L'any 1975 va abandonar la direcció de l'editariol Ultramar i es va traslladar a París uns anys dirigint una revista de cinema. 

 

 Al seu retorn, va assumir la direcció de la col·lecció juvenil El Nus de l'editorial catalana Laia, a la qual se li reconeix el mèrit d'introduir a el públic infantil a autors clàssics com Gertrude Stein, Lleó Tolstoi, Alan Gardner o Antoine de Saint-Exupéry.

 

El programa cultural que va presentar a la televisió durant quatre anys, Mil paraules, va ser guardonat amb el Premi Atlàntida el 1991. La seva condició de pedagog el va portar a incorporar als joves a el teatre, en un projecte que es va materialitzar en el Teatre Nacional al costat de Josep Maria Flotats.

 

Va col • laborar en programes de ràdio i televisió, així com en diaris  i cinema. També va fer un programa setmanal a la ràdio i va escriure en tres diaris. 

 

Ha rebut diversos premis entre els quals es troben el Premi "Joaquim Ruyra de Literatura Juvenil el 1967, Premi de la Generalitat de Catalunya de Literatura Juvenil el 1983, Llista d'Honor del Premi Pier Paolo Vergiero de la Universitat de Pàdua el 1989, finalista del Premi de Poitiers el 1991, candidatura espanyola al Premi Andersen el 1996, Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil el 1997, Llista d'Honor de YBBY el 1998, Premi Sant Jordi de novel • la el 1999, Premi Apel • les Mestres el 2003.

     Lletra d'Or, Premi Joan Creixells, Premi Maria Àngels Anglada i Premi Nacional de Literatura, tots ells el 2004 per l'obra "Pa negre", que va ser adaptada, juntament amb "Retrat d'un assassí d'ocells" i "Sic transit Gloria Swanson" i dirigida per el director de cinema Agustí Villaronga i que va recollir 9 premis "Goya", 13 prmis "Gaudi" i 1 premi del Festival Internacional de cinema de Sant Sebastià.

     Premi Germán Sánchez Ruipérez 2005 pel article publicat al diari La Vanguardia "Estratègies del desig o trucs per llegir". Premi a la trajectòria 2006 de la Setmana del Llibre Català.

Les últimes obres publicades van ser: "La lectura i la vida", la traducció al grec de l'obra "Pa negre", "Laura Sants" i "Els convidats".