Emili Teixidor dóna un retrat d'humanista de finals de segle que conjumina amb habilitat el fet de ser home de cultura, pedagog d'ofici, lector d'olfacte, xafarder impenitent i escriptor d'innegable versatilitat. La seva mirada carregada d'ironia i d'escepticisme s'ha acostumat a destriar l'espectacle del món i a presentar-lo amb enginy analític de pinzellades ràpides plenes de lucidesa, sentit comú i sornegueria. Com a valor afegit, les seves Contraportades han aconseguit traslladar al món de la ràdio un nivell de qualitat literària que pot arrenglerar-se en la mateixa tradició de vells paper periodístics esdevinguts pàgines concloents de valor literari. Només cal acostar-se a comprovar-jo en els articles de Gaziel, Josep M. de Sagarra, Eugeni Xammar o Josep Pla per posar exemples bàsics.
(Isidor Cònsul. "Tria personal", Serra d'Or, núm. 441, setembre del 1996, p. 71)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada