Amics de mort

EDITORIAL CRUÏLLA, 2002

Traducció: Amigos de muerte (Castellà)

SINPOPSI

Dos amics comparteixen un secret que pot tenir conseqüències mortals. El segrest den Dani posa en guàrdia en Max, que es llança a resoldre un cas que posar de manifest què pot portar la cultura de l`especulació sense escrúpols, l`adoració del diner fàcil, l`èxit ràpid.

Amics de mort

Article publicat el 13 de gener de 2011 per  Celia Capdevila Perostes

Aquest llibre ha estat escrit per Emili Teixidor, autor d’una obra que ha estat traduïda en molts idiomes i va rebre el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil l’any 1997.

Aquesta novel.la tracta principalment de dos personatges, en Dani i en Max, als quals els hi agrada molt anar de marxa, quan un bon dia, el Dani és segrestat. Ell, truca al seu amic Max per dir-li que no es preocupi i que no vagi al Liceu passi el que passi, però sobretot que no digui res a ningú. En aquesta trucada, li dona el nom de Dow Jones. Tant els pares d’en Max com els pares d’en Dani estan preocupats, i en Max, sense dir res a ningú va fent investigacions pel seu compte. Però un bon dia, es presenta un inspector a casa d’aquest noi i li fa una sèrie de preguntes, però com que veu que ell no pot rescatar el seu amic, l’hi explica la trucada a l’inspector. El Max, en un diari veu l’anunci de l’obertura de Dow Jones, una nova discoteca i, ell comença a lligar caps; pot ser el que el Dani li hagués dit per telèfon . La policia troba coses del Dani, com peces de roba amb sang en diferents llocs. Uns dies després, el Max, tenia que representa una obra de teatre al Liceu, ja que era fi de curs. Quan ell va tornar a casa, es va trobar amb una sorpresa: havien alliberat al Dani, i el més fort, el segrestador era el pare d’en Dani! El seu pare diu que ho havia fet per salvar al banc, degut a la crisi, un tema que toca fons a quasi totes les famílies.

Intueixo que la idea principal d’aquest autor es l’adoració al diner. El diner és un tema molt delicat, ja que pot enfonsar o avalar les coses.

Crec que l’autor ha tractat el tema d’una manera no gaire fina. Pel meu gust, no ha sabut tractar-lo prou delicadament, ja que no es normal, però que de vegades passa, l’avarícia d’un pare vers els diners, sent-li igual tot el que li envolta, posant en perill la vida del seu fill.

El Max ha estat una persona valenta, amb prou capacitat per assumir la responsabilitat del Dani encara que sabia que es podia arriscar a la seva vida o a la seva mort, ja que no sabia qui era el segrestador. Aquest és un personatge valent, amb un gran coratge i la sinceritat pel davant. El Dani, una persona que no ha fet res i que ha de pagar les conseqüències perquè el seu pare només vol aconseguir diners, encara que només sigui per “fardar”. No m’identifico amb cap dels personatges principals, ni amb cap dels secundaris. Si em trobés amb una situació com aquesta, no podria tenir ni tan coratge ni tanta valentia, i sobretot no podria afrontar els problemes com ho han fet ells. Però de fet hi ha una dita catalana que diu: el gat no treu les urpes fins que les té que menester.

Com he dit abans, el Max es un personatge amb molt coratge i amb valentia, i aquestes persones són les primeres d’aconseguir-ho tot a la vida. I sobretot, té una voluntat impressionant, ja que mai es deprimeix per no aconseguir alliberar-lo. M’encanta el caràcter i la personalitat d’aquest personatge!

Personalment, ha estat una lectura força entretinguda. A qui li agradi el misteri, les investigacions, és a dir, les novel•les policíaques i sobretot que no sàpiga com pot acabar el final, que se’l llegeixi. A mi em van altres tipus de narracions, però aquesta vegada m’ho he passat molt bé llegint-me’l.

Aquesta es la conclusió que he extret jo del llibre:

Estar amb la persona que estimes, no té preu... Hi ha coses que els diners no poden comprar...” La felicitat és una d’aquestes coses?