dimarts, 20 de juny de 2017

Homenatge a Emili Teixidor



Roda de Ter homenatja Emili Teixidor en el 5é aniversari de la seva mort

20.06.17
El conseller de Cultura, Santi Vila, la directora de cinema, Isona Passola, el periodista Antoni Bassas, els escriptors Miquel Obiols i Antoni Pladevall, l'alcalde de Roda de Ter, Albert Serra, i la regidora de Cultura, Francesca Costa, van pujar a l'escenari del Teatre Eliseu per parlar de la figura de Teixidor.

Han passat 5 anys de la mort de l’escriptor Emili Teixidor i el poble de Roda de Ter va voler retre-li un homenatge en un acte que va tenir lloc al Teatre Eliseu el dilluns 19 de juny, coincidint amb l’aniversari de la seva mort. Va ser un acte obert al públic que va comptar amb l’assistència de familiars de Teixidor però també d’altres persones properes. L’acte va consistir en un seguit d’intervencions de persones vinculades amb l’escriptor i també pedagog, entre moltes d’altres facetes de Teixidor. La regidora de Cultura, Francesca Costa, va obrir l’acte donant la benvinguda, fent un repàs de la tragectòria de l’autor i també va llegir unes paraules de Federic Amat.
L’alcade de Roda de Ter, Albert Serra, va ser la primera persona a intervenir en un Teatre Eliseu que va aplegar més d’un centenar de persones. L’alcalde va demanar reivindicar amb orgull que “Roda de Ter és terra de lletres” i va recordar que figures com Emili Teixidor i Miquel Martí i Pol han donat a conèixer el municipi. També va assegurar que el llegat de Teixidor “quedarà per sempre ancorat en aquesta comarca i en aquest municipi que es diu Roda de Ter”.
La directora de cinema, Isona Passola, va expressar “l’emoció profunda” amb el que recorda Emili Teixidor i la seva intervenció va consistir en explicar com va anar el procés de creació de la pel•lícula “Pa Negre” de la novel.la del mateix autor. Passola va recordar la “generositat enorme i màxima confiança” de Teixidor quan li van proposar fer la pel•lícula. “L’èxit de la pel•lícula va fer molt i molt feliç a l’Emili. És per això que estic tan contenta. Més que pel fet que el film aconseguís una fita històrica per al cinema català com és arribar als premis Oscars de Hollywood”. Segons Passola, “vam contribuir que morís plenament feliç”.
L’escriptor Miquel Obiols, rodenc i gran amic, va explicar com va ser la seva relació al llarg dels anys amb Teixidor, ja des de la infantesa, un era de Can Sempre i l’altre de Can Soca: “La nostra amistat va durar fins els darrers dies”. Obiols el recorda com un home polifacètic de qui en va destacar el sentit de l’humor i va assegurar que a l’Emili li hauria agradat molt aquest homenatge s’hagi fet al Teatre del “Liceu” de Roda de Ter, com el solien anomenar per fer broma, o també al desaparegut Centro Parroquial. Va explicar diverses anècdotes viscudes amb Teixidor, com els llibres que li anava a buscar a casa seva o diverses mostres d’amistat, i va assegurar que: “Sóc qui sóc gràcies a l’Emili”.
El periodista Antoni Bassas va explicar com va “fitxar” Teixidor com a col•laborador diari del programa “Els matins de Catalunya Ràdio” quan n’era el presentador i director. “Va ser un mestre en totes les acepcions de la paraula. Jo en vaig ser deixeble. Va ser una persona per ser presa com a model. Una persona elegant”, va assegurar Bassas qui per acabar-lo de definir va utilitzar una frase de Jaume Espinàs: “L’estil és el que penses”. En va destacar al seva ironia, la qual “no tenia límits”. I la trajectòria professional de Bassas va voler que quan es va presentar Pa Negre a Hollywood ell estés de corresponsal de TV3: “Va ser una regal de la vida veure Pa Negre des d’un cinema de Hollywood”. Tot i que després de “Els matins”, Bassas va continuar mantenint relació amb Teixidor, assegura que la seva mort el va agafar desprevingut: “Des d’aleshores, no deixo de pensar amb l’Emili i en persones com ell. Amb el seu mestratge i com ens ha guiat en tantes coses a la vida”.
De totes les intervencions de la nit, la de l’escriptor de Taradell Antoni Pladevall va ser la que es va fer des d’un punt de vista més literari i va començant definint Teixidor com un “animal literari”. Com anécdota, va explicar com Emili Teixidor va valorar un dels primers treballs de Pladevall com a “exercici” i no com a novel•la, apreciació que va servir a l’escriptor de Taradell per acabar de pulir l’obra i que en sortís un llibre més reiixit. Segons Pladevall, la pedra narrativa de Teixidor és el llibre “Sic transit Glòria Swanson”, a partir del qual n’ha sorgit tota la resta d’obra al voltant de la postguerra a la Plana de Vic i comarca d’Osona “que va anar ampliant i perfeccionant amb obres posteriors”. Per Pladevall, “la clau de volta de l’èxit de Teixidor és la recreació de la riquesa de la llengua viva del món rural osonenc, Roda de Ter i la Plana de Vic”. I el va qualificar de referent literari de la postguerra com Joan Sales va ser de la guerra civil espanyola. Pladevall va acabar dient: “Emili Teixidor va optar per la poesia en prosa i va deixar la poesi en vers per al seu estimar Miquel Martí i Pol”.
Les intervencions van acabar amb les paraules del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, el qual va començar buscant punts en comú entre Joan Fuster i Emili Teixidor, autor de qui es commemora els 25 anys de la seva mort. En va destacar “el compromís rabiós amb la llibertat”, la “profundíssima humanitat” i “la capacitat d’ironia i humilitat”. Vila considera que organitzar actes commemoratius són necessaris per “convidar a tornar a llegir l’autor”.
La regidora de Cultura, Francesca Costa, va tancar a l’acte qualificant Teixidor de “mestre de mestres” i donant pas a l’actuació al piano de Manu Guix, exalumne de Teixidor, que va interpretar temes de Lluís Llach.
Entre el públic hi havia la responsable dels Serveis Territorials a la Catalunya Central del departament de Cultura de la Generalitat, M. Àngels Blasco, el president del Consell Comarcal d’Osona, Joan Roca, l’editora Ester Pujol, al director de l’escola Betània Patmos, Jacint Bassó, el vicerector Jordi Villà i degà Eduard Ramírez de la Universitat de Vic, entre d’altres.
A l’entrada del Teatre Eliseu es va poder veure en uns plafons l’auca de l’Emili Teixidor, obra de Joan Vilama i amb dibuixos de Anna Beatriz Reina, que s’ha fet en motiu de l’homenatge. Aquests plafons seran cedits a l’escola Emili Teixidor, una vegada s’inuauguri l’edifici definitiu.



-----------------




Roda de Ter homenatja l'escriptor Emili Teixidor en el 5è aniversari de la seva mort

El periodista Antoni Bassas intervé en l'homenatge en record a l'escriptor Emili Teixidor a Roda de Ter, en l'aniversari dels cinc anys de la seva mort. Imatge del 19 de juny de 2017.

ACN Roda de Ter.-El Teatre Eliseu de Roda de Ter s'ha convertit en l'epicentre de l'acte que ha homenatjat la figura i l'obra de l'escriptor, pedagog i periodista Emili Teixidor, cinc anys després de la seva mort. Familiars, amics i gent del món de les lletres com l'escriptor Antoni Pladevall o la directora Isona Passola han pujat dalt de l'escenari per dedicar un sentit record a Teixidor. Per la seva banda, el conseller de Cultura, Santi Vila, n'ha destacat el seu aire "sorneguer", però també la seva humilitat i "profunda humanitat". Vila ha posat de relleu l'interès que té la commemoració de l'aniversari de la seva mort perquè "convida" els ciutadans a llegir o rellegir la seva obra. De fet, "llegir-lo és el millor homenatge que se li pot fer a Teixidor", ha assenyalat el conseller. La interpretació de Manu Guix al piano, exalumne d'Emili Teixidor a l'Escola Patmos que va fundar a Barcelona, ha clos l'acte.

Unes 150 persones han volgut retre un homenatge aquest dilluns al vespre a l'escriptor Emili Teixidor al Teatre Eliseu de Roda de Ter amb motiu del 5è aniversari de la seva mort. Un retrat del literat presidia l'entrada i, a l'altra banda, el públic podia descobrir una exposició realitzada a base de plafons amb una auca dedicada a Emili Teixidor. La directora de cinema Isona Passola ha recordat el procés de creació de la pel·lícula 'Pa Negre' i ha destacat l'"enorme generositat de l'Emili", que va respectar sempre tot el procés. Passola ha explicat que ni ella ni el director, Agustí Villaronga, es van imaginar mai l'èxit de la pel·lícula, però s'ha mostrat molt agraïda amb Teixidor perquè la seva obra va permetre posicionar el cinema català a primera fila, "i això a ell també el va fer molt feliç". De fet, amb les presentacions fetes arreu del món de la pel·lícula, "es tenia la sensació que una pel·lícula que parlava d'aquí, podia arribar a tot arreu, a Vietnam o a Hong Kong". Segons Passola, "gràcies al talent de l'Emili es va aconseguir que la gent se sentís concernida amb la guerra". El periodista Antoni Bassas també ha destacat el desig d'universalitat de l'obra de Teixidor i ha recordat que quan 'Pa Negre' va arribar a Hollywood ell era corresponsal, "i veure el nom de l'Emili Teixidor a la gran pantalla va ser tot un regal". De la seva banda, els escriptors Miquel Obiols i Antoni Pladevall també han intervingut en l'acte per elogiar la figura i l'obra d'un Emili Teixidor que els era molt proper. Pladevall ha animat a tothom a llegir 'Sic trànsit Glòria Swanson', el llibre que segons ha explicat "concentra" tot l'univers del literat. "Un cop aquest llibre va sortir al mercat, ja va venir la resta, que són perfeccionaments de la primera peça", ha assenyalat. De fet, per l'escriptor, sense aquesta primera obra, "no s'hauria parlat mai de 'Pa Negre'". En la intervenció de Pladevall, l'escriptor també ha destacat la riquesa de la llengua de Teixidor. "No conec un millor exhumador de la genuïna parla popular", ha ressaltat.L'alcalde de Roda de Ter, Albert Serra, ha assenyalat que el municipi és "terra de lletres" i s'ha mostrat compromès amb la difusió del llegat no només de Teixidor, sinó també de Miquel Martí Pol, dos autors que han donat molta projecció a Roda. "Mai serà suficient tot l'esforç per donar a conèixer i reconèixer el seu llegat", ha assenyalat.D'altra banda, la Biblioteca Bac de Roda exposarà "El llibre i la lectura: l'univers literari d'Emili Teixidor" de Carme Rubio. Es tracta d'una exposició i mostra documental de la producció literària d'Emili Teixidor que es podrà veure fins el 25 de juny. Vida i obraL'escriptor rodenc va morir el 19 de juny de 2012 a Barcelona a l'edat de 78 anys. Teixidor va néixer a Roda de Ter l'any 1933, va coincidir els seus primers anys de formació amb el poeta Miquel Martí i Pol. Mestre de professió, Teixidor va començar la seva producció literària el 1960 amb obres per a públic infantil i juvenil. L'any 1979 va escriure la seva primera obra per a adults, 'Sic trànsit Glòria Swanson', i va consolidar la trajectòria amb la novel·la 'Pa negre' (2003), que va guanyar el Premi Nacional de Literatura. A Roda de Ter, una de les escoles porta el seu nom i molts rodencs se senten identificats amb les seves obres perquè hi reconeixen noms i llocs que els recorden el poble.Va començar el camí literari paral·lelament a la docència, amb títols que han esdevingut clàssics juvenils, com ara 'Les rates malaltes' (1967), premi Joaquim Ruyra, 'Dídac, Berta i la màquina de lligar boira' (1969) i 'L'ocell de foc' (1969), sovint ambientades a la plana de Vic de la seva infància. A la vegada, va col·laborar en algunes revistes com 'Cavall Fort' o 'Oriflama', dirigides al públic infantil i juvenil. Entre la seva obra per a adults destaca el recull de narrativa 'Sic trànsit Glòria Swanson' (1979), amb el que va obtenir el premi Crítica Serra d'Or, i les novel·les 'Retrat d'un assassí d'ocells' (1988) i 'El llibre de les mosques' (2000), que va guanyar el premi Sant Jordi de novel·la.La més aclamada de totes, però, va ser 'Pa negre' (2003), guanyadora dels premis Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Literatura i Maria Àngels Anglada. A més, 'Pa negre' es va portar al cinema de la mà del director Agustí Villaronga el 2010. Després de l'èxit, Teixidor va continuar la seva producció amb 'Laura Sants' (2006), i 'Els convidats' (2010). A més dels guardons literaris, al 1992 Emili Teixidor fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat.A part de la seva obra literària, Emili Teixidor va escriure guions per a la ràdio i la televisió, articles periodístics i reculls d'articles de les seves intervencions radiofòniques, com 'En veu alta: escrits per a la ràdio' (1998). La seva faceta periodística el va portar a dirigir i presentar el programa sobre llibres 'Mil Paraules' a TV3. Teixidor té obra traduïda al castellà, al francès, a l'italià i al portuguès.