EDITORIAL CRUÏLLA, 2012
Traducció: La hormiga Piga en la biblioteca (Castellà)
SINOPSI
La Formiga Piga va a veure el Mussol Tot Sol, el bibliotecari. Li explica que la Reina ha de reposar després d'una malaltia que ha passat, i que vol uns quants llibres per llegir. El Mussol porta la Piga per les diferents sales de la biblioteca i li parla dels llibres que els lectors llegeixen des de fa molts i molts anys. La Formiga Piga va a la biblioteca i, allà, el Mussol Tot Sol li parla de llibres, dels que els lectors llegeixen des de fa anys i dels que a ell li agraden més.
CRÍTICA
L'any 1996, l'escriptor Emili
Teixidor (Roda de Ter, 1933) va crear el personatge de la Formiga Piga amb el
primer títol de la sèrie, L'amiga més amiga de la Formiga Piga, pel qual va
rebre el Premio Nacional de Literatura Infantil i Juvenil l'any següent. Un any
després, el 1998, la mateixa Editorial Cruïlla li va editar un segon 2 títol,
La Formiga Piga es deslloriga, en una primera edició especial en cartoné i amb
il·lustracions en color. Des d'aleshores, sempre amb la complicitat de la
il·lustradora Gabriela Rubio, l'èxit de la Formiga Piga, tant per a primers
lectors, com per a altres franges superiors de lectors —sèries Blanca, Blava i
Taronja— no s'ha aturat i, malgrat que semblava que la continuïtat no era la
primera intenció de l'autor, el personatge ha complert ja 15 anys i l'últim
títol publicat, La Formiga Piga va a la biblioteca, s'afegeix als seus parents
anteriors, a més dels dos esmentats abans: Petits contes d'intriga de la
Formiga Piga, La Formiga Piga lliga, La volta al món de la Formiga Piga, Els
secrets de la vida de la Formiga Piga o La Formiga Piga s'enfonsa.
Probablement, l'èxit de la sèrie sigui la seva voluntat d'explicar mil i una
coses de la vida de la manera més planera possible als lectors primerencs a
través d'un personatge tan minúscul com una formiga i, a la vegada, capaç de crear,
treballar, organitzar, dirigir i tenir temps encara d'aprendre, malgrat
doblegar el llom de sol a sol i fer trekking en un anar i venir en corrua sense
parar tot el dia, com aquell qui diu, i en condicions tan extremes com
l'interior de la terra, sotmesa a les inclemències del temps, els aiguats, els
pagesos amb arada, els peus que ensorren els nius i les manotes que destrossen
els ous blanquinosos de milers de cries. D'un món tan dur i fràgil com aquest
sorgeix la Formiga Piga, i sempre amb ganes de viure la vida, divertir-se,
filosofar, fer amics, córrer quilòmetres i veure món. Una bona lliçó que les
diverses històries de la Formiga Piga han anat inculcant de manera subliminal
en els seus lectors. L'últim llibre publicat per Emili Teixidor sobre la Formiga
Piga té una importància especial perquè l'autor fa una pausa per recuperar
d'una immensa biblioteca aquells personatges o aquells llibres que s'han llegit
de tota la vida i que, pel seu caràcter de clàssics, corren el perill,
precisament, de ser oblidats en una prestatgeria. Com que la Reina del cau de
les formigues ha de reposar després d'una malaltia, la Formiga Piga té
l'encàrrec d'anar a veure el Mussol Tot Sol, el bibliotecari, perquè li triï
aquelles històries de la literatura que la distreguin en la convalescència. I
és d'aquesta manera com, en una mena de petit cànon de lectura, potser sense
pretendre que ho sigui, l'autor encomana als lectors seguidors de la Formiga
Piga que al llarg de la vida lectora no es perdin, entre molts altres llibres,
els que parlen de la guerra de Troia, dins de la Ilíada, o del cavall de Troia
i d'Ulisses, dins de l'Odissea, o les aventures d'Enees i la fundació de Roma,
a l'Eneida, o que busquin els contes amagats dins de la Bíblia, o La 3 cançó de
Roland, o El cantar de Mío Cid, el Tirant lo Blanc, El Quixot, el teatre de
William Shakespeare, Lope de Vega o Calderón de la Barca, el llarg poema de La
Divina Comèdia, les grans aventures com Moby Dick, L'illa del tresor, Dos anys
de vacances o Robinson Crusoe, novel·les com La Metamorfosi, de Kafka, o els
poemes de Miquel Martí i Pol i Josep Maria de Sagarra. Una tria difícilment
discutible i indiscutiblement ampliable, però La Formiga Piga va a la
biblioteca vol ser més un estímul que provoqui la curiositat i la lectura que
no pas una guia acadèmica de lectura. I això ho aconsegueix parlant de cada
personatge, de cada història o de cadascun dels llibres amb passió, com si
cadascun fos un conte per explorar a partir de la sinopsi o de la intríngulis
que li dóna com a pistes el bibliotecari. Un mètode subtil que el mateix Emili
Teixidor ha defensat sempre, des de la seva primera experiència pedagògica,
davant del repte de com iniciar els més joves en el plaer de la lectura. A
través de la Formiga Piga, i al llarg de quinze anys, l'autor de Pa negre —un
títol del qual no es podrà deslligar ja mai més— aporta ara un altre gra de
sorra basat en el mètode de la pràctica i en el sentit comú, defugint sempre la
retòrica oficialista dels Plans de Lectura institucionals i la retòrica
mercantil de les campanyes promocionals que tantes vegades s'han estavellat en
l'intent.
CRÍTICA
