divendres, 20 d’agost del 2021

ANNA FITÉ GUANYA EL 1R PREMI EMILI TEIXIDOR PER A PRIMERS LECTORS

L’escriptora especialitzada en literatura infantil, Anna Fité, ha guanyat el Premi Emili Teixidor 2021 per lectors d’entre 5 i 7 anys amb El concert més animal, una història esbojarrada i tendra sobre l’amistat i l’instint de supervivència.

L’autora d’El concert més animal, s’ha endut el primer premi Emili Teixidor «per la capacitat de recrear una gran evasió de pel·lícula i convertirla en una aventura divertida i esbojarrada amb una gallina com a protagonista, per dibuixar uns personatges secundaris valents i tendres i per escriure celebrant la rialla, la feina en equip i la música com a motors de l’amistat i la solidaritat.»

Així ho ha valorat el jurat d’aquesta primera convocatòria format per la periodista de La Vanguardia, Antònia Justícia; la llibretera de L’Espolsada, Fe Fernández; l’escriptora i editora, Laura Espot, i l’escriptora, Susanna Isern.

El concert més animal ens explica la història de la gallina Fina i dels seus ouets. Quan el masover la vol posar dins el brou del sopar, la seva única opció és córrer sense mirar enrere. I així ho fa la Fina, que s’escapa del corral amb els seus tres ous acabats de pondre sota el braç. Però l’atzar la separa dels seus ouets, que quedaran abandonats al bosc sense la seva mare. Ep, no patiu: una colla d’animalons s’organitzaran per tenir-ne cura i buscaran la manera de solucionar aquest embolic bestial!

Per a Pema Maymó, directora editorial de La Galera, la novel·la escrita per Anna Fité és l’exemple perfecte de «les bones històries que volen els lectors. Amb unes il·lustracions que els diverteixin, amb un humor que els arribi, que els faci viure una aventura. No hi ha cap nen al món a qui no li agradi que li expliquin una bona història!»

Premi Emili Teixidor 2021

La proclamació del guanyador de la primera convocatòria del premi estava prevista per el 2020, però, arran de la crisi del coronavirus, la Galera va decidir endarrerir la deliberació amb la voluntat de fer més visible l’obra guardonada.

Amb el premi Emili Teixidor, La Galera vol posar en valor les novel·les per a primers lectors, que engloben la franja d’edat dels 5-7 anys, i que sovint són les primeres lectures que els infants fan sense dependre d’un adult.

«Un premi per a primers lectors és la nostra manera de fomentar la importància dels bons llibres per als infants que comencen a llegir de manera independent. Amb aquests llibres configuraran la seva biblioteca particular com a lectors autònoms. Seran els seus primers records lectors, la seva memòria de la infantesa. Seran els llibres que, quan els recordin com a adults, els transportaran a un moment propi on van riure, van passar por o van aprendre a imaginar com els agradaria que fos el seu món», assegura Pema Maymó.

Amb l’Emili Teixidor, ja són tres els premis de literatura infantil i juvenil que atorga La Galera: el premi Josep M. Folch i Torres de novel·la per a nois i noies d’entre 8 i 12 anys i el premi Joaquim Ruyra de novel·la juvenil, tots dos lliurats La Nit de Santa Llúcia.

«Escollir el nom d’Emili Teixidor per aquest premi era la nostra manera de retre homenatge a un mestre i escriptor que va treballar incansablement per promoure l’amor a la lectura entre els infants i els joves, no només des d’una aula o amb els seus títols més exitosos, sinó des d’un vessant divulgador i pedagògic. La seva mirada i les seves reflexions al llibre La lectura i la vida són de lectura obligatòria uns quants cops a la vida d’un editor de literatura infantil i juvenil», explica la directora editorial.

L’import del premi és de 2.500 euros. L’obra es publicarà en català i, si s’escau, en castellà. L’editorial també gestionarà els drets de traducció de l’obra en altres llengües i l’inclourà dins del Pla Lector, adreçat a tots els centres educatius de Catalunya.

Emili Teixidor

Mestre, autor de literatura infantil i juvenil, prescriptor de llibre als mitjans de comunicació i novel·lista per a adults, Emili Teixidor va fer una tasca fonamental com a pedagog de la lesctura infantil i juvenil. «La imatge futura del món depèn de la capacitat d’imaginació dels que avui, ara, aprenen a llegir. La lectura no és tan sols un joc intel·lectual, sinó que és l’única manera d’entendre el món, l’única que permet posar-se «les ulleres de la complexitat» en un món que tendeix a la simplicitat i la banalitat»Tal com ell mateix deia en una entrevista: «En un moment determinat em vaig adonar –i vam ser diversos els qui ho vam fer– que no hi havia literatura infantil i juvenil. I per a adults, poca. Cap a final dels anys seixanta no hi havia pràcticament res. Quan l’Andreu Dòria va fundar La Galera ens va cridar a una colla d’escriptors que també érem mestres i pedagogs, entre els quals hi havia sobretot el Josep Vallverdú, el Joaquim Carbó i el Sebastià Sorribes, ens va explicar què volia fer, i com que nosaltres teníem facilitat per comunicar-nos amb la mainada, ens vam posar a escriure per a nanos.»


La Galera, una editorial que mira al futur

Ser una editorial de referència en literatura infantil i juvenil suposa aixecar-se cada dia amb l’entusiasme ben viu, els ulls oberts i les ganes de publicar bons llibres tan intactes com el primer dia. Això és el que aconsegueix l’equip de La Galera, persones que treballen amb tota la il·lusió i dedicació per tal que cada títol convidi a somiar, a reflexionar, a viure aventures, a aprendre… Editar llibres per a infants i joves és una tasca que ens fascina. I és un orgull continuar la feina iniciada per un altre grup d’entusiastes l’any 1963, quan La Galera va entrar a formar part de l’imaginari de moltes generacions de lectors.

Avui La Galera s’acosta als seus seixanta anys d’història publicant més de dos-cents títols cada any i amb la missió d’oferir bons llibres al màxim nombre de lectors petits i joves perquè descobreixin el plaer de la lectura. I com els seus fundadors, La Galera del segle XXI aposta per les noves veus de la literatura infantil i juvenil sense renunciar al seu magnífic fons editorial, que ha estat distintiu des dels seus orígens. La Galera és una editorial fonamental en la literatura infantil i juvenil en català i volem continuar sent decisius els propers anys.

«Hem d’aconseguir que els petits lectors s’enamorin de les bones històries escrites amb totes les eines que tenim a l’abast. I en aquest país hi ha una pedrera increïble d’autors i il·lustradors per ferho, gent que mira cara a cara als infants del segle XXI i els explica grans històries en un llenguatge que els atraparà com ho fan altres llenguatges narratius més interactius. Tot un repte que no deixarem d’entomar amb entusiasme i repensant com fer-ho com ho fan les grans indústries musicals, audiovisuals… No podem perdre pistonada i no tenim la intenció de fer-ho!», explica Pema Maymó.

Cada llibre de La Galera és una alegria compartida amb l’autor, l’il·lustrador i cadascun dels seus lectors. I aquesta alegria és el que dona sentit a una manera d’entendre l’ofici d’editar: posar paraules per explicar la vida.

 

----------------


PUNT AVUI

Anna Fité guanya el 1r Premi Emili Teixidor per a primers lectors amb ‘El concert més animal’ 

 


L’obra guardonada narra una història, protagonitzada per una gallina, sobre l’amistat i l’instint de supervivència

L’escriptora Anna Fité ha guanyat el Premi Emili Teixidor 2021 per lectors d’entre 5 i 7 anys amb el llibre ‘El concert més animal’, una història sobre l’amistat i l’instint de supervivència, tal com ha explicat la Galera. L’autora ha remarcat que el llibre també reflexiona sobre les persones que pateixen excessivament per coses que finalment no passen i que s’acaben solucionant. L’editorial publicarà l’obra, que està il·lustrada per Pedro Simón, el 26 d’agost vinent en català i a finals de setembre, en castellà. Fité ha ressaltat que tot el que sigui donar visibilitat a la literatura infantil i juvenil és benvingut i ha defensat que és una literatura també per a adults.

‘El concert més animal’ explica la història de la gallina Fina i dels seus ouets. Quan el masover la vol posar dins el brou del sopar, la seva única opció és córrer sense mirar enrere. I així ho fa la Fina, que s’escapa del corral amb els seus tres ous acabats de pondre sota el braç. Però l’atzar la separa dels seus ouets, que quedaran abandonats al bosc sense la seva mare. Un grup d’animals s’organitzaran per tenir-ne cura.

Fité creu que el missatge està al final del llibre quan els pollets li diuen a la gallina: “Veus com no havies de patir?” És un missatge que a l’autora, ha dit, li agrada transmetre i viure. “Moltes vegades ens preocupem molt per les coses i patim per coses que finalment no passaran”.

Fité ha reconegut que li va fer molta il·lusió presentar-se al guardó i creia que la història d’’El concert més animal’ “connectava molt amb la convocatòria del premi perquè és una història en la qual els nois d’aquesta edat s’hi poden sentir molt identificats i passar-s’ho molt bé”.

El jurat ha decidit atorgar-li el premi per la capacitat de l’autora de “recrear una gran evasió de pel·lícula i convertir-la en una aventura divertida i esbojarrada amb una gallina com a protagonista, per dibuixar uns personatges secundaris valents i tendres i per escriure celebrant la rialla, la feina en equip i la música com a motors de l’amistat i la solidaritat”. Així ho ha valorat el jurat d’aquesta primera convocatòria format per la periodista de ’La Vanguardia’, Antònia Justícia; la llibretera de L’Espolsada, Fe Fernández; l’escriptora i editora, Laura Espot, i l’escriptora, Susanna Isern.

Acompanyada per l’editora de La Galera Pema Maymó, l’escriptora ha ressaltat que tot el que sigui donar visibilitat a la literatura infantil i juvenil és benvingut. Ha manifestat que hi ha molts autors que publiquen “coses molt bones”, però desconeix si per la sobreoferta no arriba prou als lectors. Així mateix, Fité ha reivindicat que la literatura infantil i juvenil és per a adults.

Premi

La proclamació del guanyador de la primera convocatòria del premi estava prevista per el 2020, però, degut a la crisi del coronavirus, la Galera va decidir endarrerir la deliberació amb la voluntat de fer més visible l’obra guardonada. Amb el premi Emili Teixidor, La Galera vol posar en valor les novel·les per a primers lectors, que engloben la franja d’edat dels 5-7 anys, i que sovint són les primeres lectures que els infants fan sense dependre d’un adult.

L’import del premi és de 2.500 euros. La Galera publicarà en català l’obra a finals d’agost i en castellà a finals de setembre. L’editorial també gestionarà els drets de traducció de l’obra en altres llengües i l’inclourà dins del Pla Lector, adreçat a tots els centres educatius de Catalunya.

L’autora

Anna Fité (Sabadell, 1958) ha escrit per programes infantils de televisió com ‘Barri Sèsam’ i ‘Los Lunnis’ (TVE), contes i novel·les infantils i juvenils (‘Xala,va!’, ‘Voilà!’, ‘Sopa de menta amb picarols’, ‘El bosc meravellós’, ‘La Mofeta presumida’, ‘El pixaner’…), espectacles familiars (‘Zoomwattts!’, ‘Estrella Delta’, ‘Sopa!’, ‘On és el Rovelló?’…) i cantates infantils i juvenils.

 

---------------- 

 

LA VANGUARDIA

Música, amistad y el viaje delirante de una gallina a París son los ingredientes de esta obra para primeros lectores

La escritora de literatura infantil Anna Fité, ganadora del primer Premi Emili Teixidó

La escritora de literatura infantil Anna Fité, ganadora del primer Premi Emili Teixidor. La Galera

Si juntas un caldo para cenar, unos pollitos recién nacidos y sin madre y el desafortunado viaje de una gallina a París, el resultado es El concert més animal, de la escritora especializada en literatura infantil Anna Fité, obra ganadora del primer Premi Emili Teixidor convocado por La Galera y dotado con 2.500 euros. La novela, dirigida a primeros lectores de entre 5 y 7 años, inaugura un nuevo galardón con el que la editorial estrecha su compromiso con los jóvenes lectores, a la vez que rinde homenaje a Teixidor,  "un maestro y escritor que trabajó incansablemente para promover el amor a la lectura entre los niños y los jóvenes, no sólo desde las aulas con con sus títulos más exitosos, sino desde una vertiente divulgativa y pedagógica".

El concert més animal tiene un poco de todo: aventuras, solidaridad, amistad, situaciones peliagudas y mucha música. La protagonista es la gallina Fina, que se encuentra en pleno proceso de incubación de sus huevos cuando el granjero decide que el menú para esa noche será caldo de gallina. Así que se ha ido al gallinero a escoger un ejemplar, y es cuando comienza "la gran evasión" que destaca el jurado del premio: "Por la capacidad de recrear una gran evasión de película y convertirla en una aventura divertida y alocada con una gallina como protagonista". "Por dibujar unos personajes secundarios valientes y tiernos y por escribir celebrando la risa, el trabajo en equipo y la música como motores de la amistad y la solidaridad", añaden los miembros del jurado.

 

Detalle del libro 'El concert més animal' de Anna Fité, ilustrado por Simón Ros

Detalle del libro 'El concert més animal' de Anna Fité, ilustrado por Pedro Simón Ros. La Galera 

En esa escapada por no acabar en la olla del granjero, la gallina Fina acaba en un camión destino a París y sus huevos perdidos en el bosque sin nadie que les de calor. Hasta que por allí aparecen unos animales muy solidarios predispuestos a dar el do de pecho para salvar a los futuros polluelos y a su madre, viajera por obligación. Y es así como se gesta el gran concierto solidario del que durante generaciones se hablará.

La obra de Anna Fité saldrá publicada a finales de agosto. Es más de un año de retraso respecto a las fechas previstas por la editorial, que estimaba poner en marcha el premio el año pasado pero que retrasó la deliberación del jurado debido a la pandemia, y con la voluntad de darle mayor visibilidad a la obra que finalmente resultara ganadora. 

 

Detalle del libro 'El concert més animal' de Anna Fité, ilustrado por Simón Ros

Detalle del libro 'El concert més animal' de Anna Fité, ilustrado por Pedro Simón Ros. La Galera 

 

Anna Fité (Sabadell, 1958) es una voz en alza de la LIJ en catalán. Este año ya ha publicado Sopa de menta amb picarols, también con La Galera, y cuenta entre sus títulos con obras como El bosc meravellós, La mofeta presumida o El pixaner. También ha participado en la producción de programas televisivos como Barri Sèsam o Los Lunnis.

Con el Emili Teixidor, la Galera cuenta ya con tres premios de literatura infantil y juvenil, dos de los cuales son un referente en el panorama literario: el premio Josep M. Folch i Torres de novela para jóvenes de entre 8 y 12 años - la última edición obtenida por Tina Vallès con Els pòstits del senyor Nohisoc- y el premio Joaquim Ruyra de novela juvenil, que el año pasado premió Las esferas del tiempo de Rubèn Montañá.

 

Portada de 'El concert més animal' de Anna Fité, ilustrado por Pedro Simón Ros

Portada de 'El concert més animal' de Anna Fité, ilustrado por Pedro Simón Ros. La Galera

 

 

 

divendres, 18 de setembre del 2020

La Galera aplaza la deliberación y publicación del premio Emili Teixidor

CAT-CORONAVIRUS LITERATURA

La Galera aplaza la deliberación y publicación del premio Emili Teixidor

Barcelona, 9 abr (EFE).- La editorial La Galera, a causa de la crisis sanitaria provocada por la pandemia de coronavirus, ha acordado aplazar la deliberación y publicación del primer premio Emili Teixidor para lectores de entre 5 y 7 años, según ha anunciado este jueves en un comunicado.

Los miembros del jurado está previsto que se reúnan más adelante, con lo que la publicación del libro premiado ya no será hasta el año 2021.

La Galera ha señalado que "este retraso, doloroso pero necesario, responde a la necesidad y a la voluntad de hacer más visible la obra galardonada".

El nombre del ganador del premio se tenía que hacer público de forma simultánea a la publicación del libro, coincidiendo con la Setmana del Llibre en Català del próximo mes de septiembre.

La editorial ha indicado que los autores que se habían presentado y lo deseen "podrán retirar los originales del premio". EFE

divendres, 14 de febrer del 2020

Bases Premi a Emili Teixidor

https://www.lagaleraeditorial.com/uploads/20190712/Bases_Premi_Emili_Teixidor_2019.pdf

Premi Emili Teixidor Editorial La Galera

La Galera, segell editorial del Grup Enciclopèdia especialitzat en literatura infantil i juvenil, impulsa un nou premi literari de novel·la per a primers lectors, que portarà el nom d’Emili Teixidor. Amb el guardó es reconeixerà un text original i inèdit, destinat a lectors entre els 5 i 7 anys, amb una extensió mínima de 10.000 caràcters i una extensió màxima de 30.000.
Ester Pujol, directora editorial de la Galera, explica que s’ha escollit el nom d’Emili Teixidor perquè “l’autor de Roda de Ter ha esdevingut un clàssic modern de la literatura infantil i juvenil i perquè un dels seus objectius com a pedagog era encomanar el plaer de la lectura entre els més joves”. Aquest també ha estat sempre un dels objectius principals de la Galera, editorial que ja publica el premi Folch i Torres i el premi Joaquim Ruyra.
Amb el premi Emili Teixidor, la Galera vol posar en valor les novel·les per a primers lectors, que engloben la franja d’edat dels 5-7 anys, i que sovint són les primeres lectures que els infants fan de forma  independent, sense dependre d’un adult.
L’import del premi serà de 2.500 euros. L’obra es publicarà en català i, si s’escau, en castellà. L’editorial també gestionarà els drets de traducció de l’obra en altres llengües i l’inclourà dins del Pla Lector, adreçat a tots els centres educatius de Catalunya. El període de recepció d’originals estarà obert fins el 22 de desembre -data de naixement de l’escriptor- d’enguany. El jurat estarà format per diversos experts de literatura infantil i l’anunci del nom del guanyador es farà de forma simultània a la publicació del  llibre, coincidint amb la Setmana del Llibre en Català del 2020.
A la Galera, Emili Teixidor havia publicat Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (premi Folch i Torres 1968). Precisament aquest és un dels llibres que forma part de la col·lecció ‘El grumets de la Galera’, publicada el passat mes de març, i que ha tornat a portar a les llibreries alguns dels clàssics de la literatura infantil catalana en edició facsímil. Ara la Galera també vol recuperar L’amiga més amiga de la Formiga Piga, un dels títols infantils més emblemàtics d’Emili Teixidor. La seva publicació està prevista per a l’estiu del 2020.

La UVic posa a disposició de la comunitat acadèmica el fons Emili Teixidor

14.06.2018
Els estudiosos de l’obra i la figura d’Emili Teixidor estan d’enhorabona perquè la UVic ha posat a disposició de la comunitat acadèmica la catalogació del fons bibliogràfic i personal de l’escriptor, mestre i pedagog de Roda de Ter. L’estat de catalogació del fons ha estat presentat avui pel rector de la UVic-UCC, Jordi Montaña, acompanyat de la directora de la Biblioteca, Mireia Salgot; la responsable del Servei de Gestió Documental, Arxiu i Registre, Núria Cañellas; i per l’hereu de Teixidor, Lluís Fernàndez.
Per tal de mantenir viva la memòria de l’escriptor, la UVic ha decidit posar el nom de Sala Emili Teixidor a l’espai ubicat a l’edifici A on es guarden els llibres de qui va ser primer Doctor Honoris Causa de la UVic.
Jordi Montaña ha recordat la figura d’Emili Teixidor com “un escriptor de primera línia, que es va adreçar a tota mena de lectors partint de la seva realitat concreta de Roda de Ter i de la Plana de Vic” i ha agraït al seu hereu, “la confiança pel lliurament d’aquest fons que engruixirà notablement la Biblioteca i el Servei de Gestió Documental de la UVic”.
Per la seva banda, Mireia Salgot, ha destacat la importància de poder reunir fons i col·leccions especials, com el d’Emili Teixidor, Segimon Serrallonga, Dolors Orriols, entre altres “que gràcies a la digitalització es poden difondre des del catàleg de la biblioteca de la UVic."També ha destacat que “es tracta d’un fons excepcional per la diversitat de materials que aplega i que té un gran valor per a la recerca acadèmica per la quantitat de recursos primaris que conté”.
L’hereu de Teixidor, Lluís Fernàndez, ha destacat que “deixar el fons a la UVic era el millor lloc per la difusió que se’n faria i perquè a ell li hauria fet il·lusió”, i ha agraït a la Universitat el tractament que s’estava donant al fons.
Quatre metres lineals d’arxiu, 4.500 llibres i 50 objectes personals
La catalogació  del fons Emili Teixidor ha estat un treball col·laboratiu de la Biblioteca i el Servei de Gestió Documental, Arxiu i Registre de la Universitat.
Segons ha explicat Núria Cañellas, el primer que s’ha portat a terme ha estat la Guia del Fons personal d’Emili Teixidor, que té per objectiu orientar els usuaris en el coneixement del fons. El període cronològic de la documentació se cenyeix entre els anys 1945 i 2012 i comprèn 4 metres lineals de documentació d’arxiu, 4.500 llibres i 50 objectes, entre trofeus, objectes personals, diplomes i cartells emmarcats, etc. Entre la documentació professional hi ha una part molt significativa d’esborranys i correccions de textos, manuscrits i mecanografiats de la seva obra creativa, així com discursos i altres textos i guions.
També s’ha elaborat un Catàleg d’objectes del fons personal, que descriu al detall els 50 objectes que formen part d’aquest fons, com el premi Crítica de Serra d’Or, obtingut l’any 1980 per Sic Trànsit Glòria Swanson o la medalla de Doctor Honoris Causa de la UVic, de l’any 2012.
Tant el catàleg com la guia es poden consultar a través de l’apartat “Fons especials” de la web de la Biblioteca de la UVic (uvic.cat/biblioteca).

dimarts, 20 de juny del 2017

Homenatge a Emili Teixidor



Roda de Ter homenatja Emili Teixidor en el 5é aniversari de la seva mort

20.06.17
El conseller de Cultura, Santi Vila, la directora de cinema, Isona Passola, el periodista Antoni Bassas, els escriptors Miquel Obiols i Antoni Pladevall, l'alcalde de Roda de Ter, Albert Serra, i la regidora de Cultura, Francesca Costa, van pujar a l'escenari del Teatre Eliseu per parlar de la figura de Teixidor.

Han passat 5 anys de la mort de l’escriptor Emili Teixidor i el poble de Roda de Ter va voler retre-li un homenatge en un acte que va tenir lloc al Teatre Eliseu el dilluns 19 de juny, coincidint amb l’aniversari de la seva mort. Va ser un acte obert al públic que va comptar amb l’assistència de familiars de Teixidor però també d’altres persones properes. L’acte va consistir en un seguit d’intervencions de persones vinculades amb l’escriptor i també pedagog, entre moltes d’altres facetes de Teixidor. La regidora de Cultura, Francesca Costa, va obrir l’acte donant la benvinguda, fent un repàs de la tragectòria de l’autor i també va llegir unes paraules de Federic Amat.
L’alcade de Roda de Ter, Albert Serra, va ser la primera persona a intervenir en un Teatre Eliseu que va aplegar més d’un centenar de persones. L’alcalde va demanar reivindicar amb orgull que “Roda de Ter és terra de lletres” i va recordar que figures com Emili Teixidor i Miquel Martí i Pol han donat a conèixer el municipi. També va assegurar que el llegat de Teixidor “quedarà per sempre ancorat en aquesta comarca i en aquest municipi que es diu Roda de Ter”.
La directora de cinema, Isona Passola, va expressar “l’emoció profunda” amb el que recorda Emili Teixidor i la seva intervenció va consistir en explicar com va anar el procés de creació de la pel•lícula “Pa Negre” de la novel.la del mateix autor. Passola va recordar la “generositat enorme i màxima confiança” de Teixidor quan li van proposar fer la pel•lícula. “L’èxit de la pel•lícula va fer molt i molt feliç a l’Emili. És per això que estic tan contenta. Més que pel fet que el film aconseguís una fita històrica per al cinema català com és arribar als premis Oscars de Hollywood”. Segons Passola, “vam contribuir que morís plenament feliç”.
L’escriptor Miquel Obiols, rodenc i gran amic, va explicar com va ser la seva relació al llarg dels anys amb Teixidor, ja des de la infantesa, un era de Can Sempre i l’altre de Can Soca: “La nostra amistat va durar fins els darrers dies”. Obiols el recorda com un home polifacètic de qui en va destacar el sentit de l’humor i va assegurar que a l’Emili li hauria agradat molt aquest homenatge s’hagi fet al Teatre del “Liceu” de Roda de Ter, com el solien anomenar per fer broma, o també al desaparegut Centro Parroquial. Va explicar diverses anècdotes viscudes amb Teixidor, com els llibres que li anava a buscar a casa seva o diverses mostres d’amistat, i va assegurar que: “Sóc qui sóc gràcies a l’Emili”.
El periodista Antoni Bassas va explicar com va “fitxar” Teixidor com a col•laborador diari del programa “Els matins de Catalunya Ràdio” quan n’era el presentador i director. “Va ser un mestre en totes les acepcions de la paraula. Jo en vaig ser deixeble. Va ser una persona per ser presa com a model. Una persona elegant”, va assegurar Bassas qui per acabar-lo de definir va utilitzar una frase de Jaume Espinàs: “L’estil és el que penses”. En va destacar al seva ironia, la qual “no tenia límits”. I la trajectòria professional de Bassas va voler que quan es va presentar Pa Negre a Hollywood ell estés de corresponsal de TV3: “Va ser una regal de la vida veure Pa Negre des d’un cinema de Hollywood”. Tot i que després de “Els matins”, Bassas va continuar mantenint relació amb Teixidor, assegura que la seva mort el va agafar desprevingut: “Des d’aleshores, no deixo de pensar amb l’Emili i en persones com ell. Amb el seu mestratge i com ens ha guiat en tantes coses a la vida”.
De totes les intervencions de la nit, la de l’escriptor de Taradell Antoni Pladevall va ser la que es va fer des d’un punt de vista més literari i va començant definint Teixidor com un “animal literari”. Com anécdota, va explicar com Emili Teixidor va valorar un dels primers treballs de Pladevall com a “exercici” i no com a novel•la, apreciació que va servir a l’escriptor de Taradell per acabar de pulir l’obra i que en sortís un llibre més reiixit. Segons Pladevall, la pedra narrativa de Teixidor és el llibre “Sic transit Glòria Swanson”, a partir del qual n’ha sorgit tota la resta d’obra al voltant de la postguerra a la Plana de Vic i comarca d’Osona “que va anar ampliant i perfeccionant amb obres posteriors”. Per Pladevall, “la clau de volta de l’èxit de Teixidor és la recreació de la riquesa de la llengua viva del món rural osonenc, Roda de Ter i la Plana de Vic”. I el va qualificar de referent literari de la postguerra com Joan Sales va ser de la guerra civil espanyola. Pladevall va acabar dient: “Emili Teixidor va optar per la poesia en prosa i va deixar la poesi en vers per al seu estimar Miquel Martí i Pol”.
Les intervencions van acabar amb les paraules del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, el qual va començar buscant punts en comú entre Joan Fuster i Emili Teixidor, autor de qui es commemora els 25 anys de la seva mort. En va destacar “el compromís rabiós amb la llibertat”, la “profundíssima humanitat” i “la capacitat d’ironia i humilitat”. Vila considera que organitzar actes commemoratius són necessaris per “convidar a tornar a llegir l’autor”.
La regidora de Cultura, Francesca Costa, va tancar a l’acte qualificant Teixidor de “mestre de mestres” i donant pas a l’actuació al piano de Manu Guix, exalumne de Teixidor, que va interpretar temes de Lluís Llach.
Entre el públic hi havia la responsable dels Serveis Territorials a la Catalunya Central del departament de Cultura de la Generalitat, M. Àngels Blasco, el president del Consell Comarcal d’Osona, Joan Roca, l’editora Ester Pujol, al director de l’escola Betània Patmos, Jacint Bassó, el vicerector Jordi Villà i degà Eduard Ramírez de la Universitat de Vic, entre d’altres.
A l’entrada del Teatre Eliseu es va poder veure en uns plafons l’auca de l’Emili Teixidor, obra de Joan Vilama i amb dibuixos de Anna Beatriz Reina, que s’ha fet en motiu de l’homenatge. Aquests plafons seran cedits a l’escola Emili Teixidor, una vegada s’inuauguri l’edifici definitiu.



-----------------




Roda de Ter homenatja l'escriptor Emili Teixidor en el 5è aniversari de la seva mort

El periodista Antoni Bassas intervé en l'homenatge en record a l'escriptor Emili Teixidor a Roda de Ter, en l'aniversari dels cinc anys de la seva mort. Imatge del 19 de juny de 2017.

ACN Roda de Ter.-El Teatre Eliseu de Roda de Ter s'ha convertit en l'epicentre de l'acte que ha homenatjat la figura i l'obra de l'escriptor, pedagog i periodista Emili Teixidor, cinc anys després de la seva mort. Familiars, amics i gent del món de les lletres com l'escriptor Antoni Pladevall o la directora Isona Passola han pujat dalt de l'escenari per dedicar un sentit record a Teixidor. Per la seva banda, el conseller de Cultura, Santi Vila, n'ha destacat el seu aire "sorneguer", però també la seva humilitat i "profunda humanitat". Vila ha posat de relleu l'interès que té la commemoració de l'aniversari de la seva mort perquè "convida" els ciutadans a llegir o rellegir la seva obra. De fet, "llegir-lo és el millor homenatge que se li pot fer a Teixidor", ha assenyalat el conseller. La interpretació de Manu Guix al piano, exalumne d'Emili Teixidor a l'Escola Patmos que va fundar a Barcelona, ha clos l'acte.

Unes 150 persones han volgut retre un homenatge aquest dilluns al vespre a l'escriptor Emili Teixidor al Teatre Eliseu de Roda de Ter amb motiu del 5è aniversari de la seva mort. Un retrat del literat presidia l'entrada i, a l'altra banda, el públic podia descobrir una exposició realitzada a base de plafons amb una auca dedicada a Emili Teixidor. La directora de cinema Isona Passola ha recordat el procés de creació de la pel·lícula 'Pa Negre' i ha destacat l'"enorme generositat de l'Emili", que va respectar sempre tot el procés. Passola ha explicat que ni ella ni el director, Agustí Villaronga, es van imaginar mai l'èxit de la pel·lícula, però s'ha mostrat molt agraïda amb Teixidor perquè la seva obra va permetre posicionar el cinema català a primera fila, "i això a ell també el va fer molt feliç". De fet, amb les presentacions fetes arreu del món de la pel·lícula, "es tenia la sensació que una pel·lícula que parlava d'aquí, podia arribar a tot arreu, a Vietnam o a Hong Kong". Segons Passola, "gràcies al talent de l'Emili es va aconseguir que la gent se sentís concernida amb la guerra". El periodista Antoni Bassas també ha destacat el desig d'universalitat de l'obra de Teixidor i ha recordat que quan 'Pa Negre' va arribar a Hollywood ell era corresponsal, "i veure el nom de l'Emili Teixidor a la gran pantalla va ser tot un regal". De la seva banda, els escriptors Miquel Obiols i Antoni Pladevall també han intervingut en l'acte per elogiar la figura i l'obra d'un Emili Teixidor que els era molt proper. Pladevall ha animat a tothom a llegir 'Sic trànsit Glòria Swanson', el llibre que segons ha explicat "concentra" tot l'univers del literat. "Un cop aquest llibre va sortir al mercat, ja va venir la resta, que són perfeccionaments de la primera peça", ha assenyalat. De fet, per l'escriptor, sense aquesta primera obra, "no s'hauria parlat mai de 'Pa Negre'". En la intervenció de Pladevall, l'escriptor també ha destacat la riquesa de la llengua de Teixidor. "No conec un millor exhumador de la genuïna parla popular", ha ressaltat.L'alcalde de Roda de Ter, Albert Serra, ha assenyalat que el municipi és "terra de lletres" i s'ha mostrat compromès amb la difusió del llegat no només de Teixidor, sinó també de Miquel Martí Pol, dos autors que han donat molta projecció a Roda. "Mai serà suficient tot l'esforç per donar a conèixer i reconèixer el seu llegat", ha assenyalat.D'altra banda, la Biblioteca Bac de Roda exposarà "El llibre i la lectura: l'univers literari d'Emili Teixidor" de Carme Rubio. Es tracta d'una exposició i mostra documental de la producció literària d'Emili Teixidor que es podrà veure fins el 25 de juny. Vida i obraL'escriptor rodenc va morir el 19 de juny de 2012 a Barcelona a l'edat de 78 anys. Teixidor va néixer a Roda de Ter l'any 1933, va coincidir els seus primers anys de formació amb el poeta Miquel Martí i Pol. Mestre de professió, Teixidor va començar la seva producció literària el 1960 amb obres per a públic infantil i juvenil. L'any 1979 va escriure la seva primera obra per a adults, 'Sic trànsit Glòria Swanson', i va consolidar la trajectòria amb la novel·la 'Pa negre' (2003), que va guanyar el Premi Nacional de Literatura. A Roda de Ter, una de les escoles porta el seu nom i molts rodencs se senten identificats amb les seves obres perquè hi reconeixen noms i llocs que els recorden el poble.Va començar el camí literari paral·lelament a la docència, amb títols que han esdevingut clàssics juvenils, com ara 'Les rates malaltes' (1967), premi Joaquim Ruyra, 'Dídac, Berta i la màquina de lligar boira' (1969) i 'L'ocell de foc' (1969), sovint ambientades a la plana de Vic de la seva infància. A la vegada, va col·laborar en algunes revistes com 'Cavall Fort' o 'Oriflama', dirigides al públic infantil i juvenil. Entre la seva obra per a adults destaca el recull de narrativa 'Sic trànsit Glòria Swanson' (1979), amb el que va obtenir el premi Crítica Serra d'Or, i les novel·les 'Retrat d'un assassí d'ocells' (1988) i 'El llibre de les mosques' (2000), que va guanyar el premi Sant Jordi de novel·la.La més aclamada de totes, però, va ser 'Pa negre' (2003), guanyadora dels premis Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Literatura i Maria Àngels Anglada. A més, 'Pa negre' es va portar al cinema de la mà del director Agustí Villaronga el 2010. Després de l'èxit, Teixidor va continuar la seva producció amb 'Laura Sants' (2006), i 'Els convidats' (2010). A més dels guardons literaris, al 1992 Emili Teixidor fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat.A part de la seva obra literària, Emili Teixidor va escriure guions per a la ràdio i la televisió, articles periodístics i reculls d'articles de les seves intervencions radiofòniques, com 'En veu alta: escrits per a la ràdio' (1998). La seva faceta periodística el va portar a dirigir i presentar el programa sobre llibres 'Mil Paraules' a TV3. Teixidor té obra traduïda al castellà, al francès, a l'italià i al portuguès.



dilluns, 19 de juny del 2017

Proper homenatge a Emili Teixidor




Homenatge a l’escriptor Emili Teixidor, en el 5è aniversari de la seva mort
El proper 19 de juny es commemora el 5è aniversari de la mort de l'escriptor Emili Teixidor. El poble de Roda de Ter li farà un homenatge al Teatre Eliseu, aquest mateix dia, a les 7 de la tarda. Hi haurà la participació de diverses persones vinculades amb l'homenatjat, les quals per ordre d'intervenció seran les següents:


Il•lustríssim Sr. Albert Serra i Vergara, alcalde de Roda de Ter

Sra. Isona Passola, directora de cinema
Sr. Miquel Obiols, escriptor
Sr. Antoni Bassas, periodista
Sr. Antoni Pladevall, escriptor
Honorable Sr. Santi Vila, Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya



Seguidament clourà l'acte l'actuació musical de Manu Guix (director musical, cantautor i exalumne d'Emili Teixidor).

Data:
Lloc:


C. Bac de Roda, 1 bis

08510 - Roda de Ter



dimarts, 23 de maig del 2017

PREMIO NACIONAL DE LITERATURA INFANTIL Y JUVENIL

Emili Teixidor gana el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil

Barcelona, 28 de octubre de 1997

El escritor barcelonés Emili Teixidor (Roda de Ter, 1933) ganó ayer el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil, dotado con 2,5 millones de pesetas, por su cuento La amiga más amiga de la hormiga Miga (L'amiga més amiga de la formiga Piga), publicado el pasado mes de mayo en castellano por SM y en catalán por la editorial Cruïlla. "Ha sido una sorpresa recibir el premio. El año pasado quedé finalista y me mandaron una carta para decírmelo, pero este año no sabía nada de nada. Siempre hay consideraciones por parte del jurado que el ganador nunca llega a saber", dijo Teixidor ayer a este diario.La amiga más amiga de la hormiga Miga, cuento que ya había sido galardonado con la Medalla de Oro Internacional de literatura infantil, que el autor recibirá el año próximo en. Nueva Delhi (India), es, según explica Teixidor, un constante juego de palabiras. "La historia que narra, la de una hormiga que, cansada de seguir la fila india de los de su especie, se hace amiga de la jirafa Rafa, me sirve para realizar un juego de palabras. Porque la literatura sirve para darnos las palabras, el lenguaje".
Teixidor, que escribió la versión catalana y castellana de forma simultánea, asegura que cuando escribe un libro infantil o juvenil lo hace pensando en que también pueda interesar a los adultos. "Mi lema es que mis libros puedan ser leídos por adultos sin que se les caiga la cara de vergüenza por lo que están- leyendo".,
El autor no cree en la crisis de lectores. "En términos generales, hoy se lee más que nunca. No creo en los tópicos de que la televisión y el cine restan lectores. Cada uno es feliz haciendo lo que quiere hacer", asegura.
La salud de la literatura infantil y juvenil es, a juicio de Teixidor, buena, pero con una competencia abrumadora por parte del manga japonés y por las historias Disney. "En un mundo como el infantil, dominado por las historias que llegan de fuera, los españoles debemos luchar constantemente para preservar nuestro imaginario y el de los niños".

Como finalistas al Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil se encontraban los nombres de Xabier P. Docampo, Joan Manuel Gisbert, Juan Madrid, que fue finalista con dos libros, al igual que Bernardo Atxaga, Antonio García Teixero, Teresa Durán y Marilar Aleixandre.

dilluns, 22 de maig del 2017

Zwart brood

Editorial Uithoorn : Karakter, cop. 2012 – Carla Zijlemaker
Traducció: Pa Negre


SINOPSI
Autobiografisch getint relaas over het opgroeien van een jongen in de moeilijke jaren na de Spaanse Burgeroorlog (1936-1939).

Premi Maria Angels Anglada per l'obra “Pa Negre”



Emili Teixidor guanya amb 'Pa negre' el primer premi de narrativa Maria Àngels Anglada.
2004 


L'escriptor Emili Teixidor ha guanyat amb 'Pa negre' la primera edició del Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada. El premi, instituït per l'Institut Ramon Muntaner de Figueres, pretén contribuir al foment de la literatura catalana, refermar la projecció cívica i cultural de l'Institut i enaltir la memòria de l'escriptora Maria Àngels Anglada, exprofessora del centre. 

El jurat del premi, presidit pel director del centre, Joan Antoni Poch, i integrat per les escriptores Maria Mercè Roca i Isabel-Clara Simó; els catedràtics de Llengua i Literatura, Joan Ferrerós i Jordi Pla, el degà d'estudis de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, Jaume Guillament; l'escriptor Josep Valls i el periodista i editor Rafael Pascuet, com a secretari, va decidir guardonar 'Pa negre', editada per Columna l'any passat, per la seva qualitat literària i ètica. 
Emili Teixidor és un autor amb una sòlida carrera literària. Els seus llibres han estat traduïts a diferents idiomes i han rebut diversos premis com el Premi de la Generalitat de Catalunya, el Premi Nacional de Literatura, el Sant Jordi de Novel·la i el de la Crítica Serra d'Or, entre altres. 
A banda d'un bon nombre de narracions per a un públic infantil i juvenil, Emili Teixidor ha publicat els llibres per a adults 'Sic transit Gloria Swanson' (1979), 'Retrat d'un assassí d'ocells' (1988), 'El llibre de les mosques'(1999) i l'ara premiat 'Pa negre'. En la seva última novel·la, l'escriptor osonenc fa una crònica dels anys difícils de la postguerra civil escrita a cavall de la memòria personal i la ficció. 
Dotat amb tres mil euros, el premi compta amb el suport de la família Geli-Anglada i amb el patrocini de la Diputació de Girona i la Fundació Miquel, així com amb la col·laboració de l'Ajuntament de Figueres i del Consell Comarcal de l'Alt Empordà. El premi serà concedit, amb la presència de l'autor guardonat, en el decurs d'un acte acadèmic, de caràcter públic, que es farà a l'Institut Ramon Muntaner de Figueres el proper 10 de juny.

Què se'n fa dels llibres?




Emili Teixidor - Guillem Terribas - Sebastià Fàbregues

1992

Editat: Fundació Jaume Bofill



http://www.fbofill.cat/sites/default/files/DAP_14.pdf


Retrats "Emili Teixidor"


Sebastià Bennasar
2013

L'AELC publica el retrat d'Emili Teixidor

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana acaba de publicar el 25è número de la col·lecció Retrats, dedicat a l'escriptor, professor i periodista Emili Teixidor (Roda de Ter, Osona, 1933 - Barcelona, 2012), que el 2011 va ser reconegut amb el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, atorgat per votació dels escriptors i escriptores associats a l'AELC.


El retrat, escrit per Sebastià Bennasar, fa un repàs de l'obra i la trajectòria vital d'Emili Teixidor, i compta amb una introducció de Jordi Muñoz. Podeu descarregar-vos la publicació a l'apartat Publicacions > Retrats del menú esquerre d'aquest web. Si preferiu una còpia en paper poseu-vos en contacte amb l'Associació. Tots els associats en rebran una còpia en paper.

PREMI JAUME FUSTER

L'illa dels llibres

Emili Teixidor rep el X Premi Jaume Fuster.
 6 maig 2011



Emili Teixidor, ha rebut el X Premi Jaume Fuster que concedeix l’Associació d’Escriptors a la Llengua Catalana a escriptors de reconegut prestigi per la seva trajectòria. El guardó li arriba poc després dels èxits de la pel·lícula ‘Pa negre’, una adaptació de la novel·la de l’escriptor de Roda de Ter. 
Emili Teixidor és escriptor, pedagog i periodista i ha escrit moltes obres adreçades a un públic infantil i juvenil,  tot i que ha publicat  novel·les  per a adults.
Va comneçar la carrera com a escriptoramb  Les rates malaltesDídac, Berta i la màquina de lligar boira   i L’ocell de foc. Ha destacat per la publicació de les novel·les Sic trànsit Glòria Swanson , Retrat d’un assassí d’ocellsEl llibre de les mosques  Pa negre, Laura Sants  i Els convidats .
A més d’aquest premi, Emili Teixidor ha rebut durant la seva trajectòria literària altres guardons com el Crítica Serra d’Or de narrativa, el Sant Jordi de novel·la, el Creixells, el Premi Nacional de Cultura de literatura infantil i juvenil i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat a la seva trajectòria.


Els guanyadors del Premi Jaume Fuster  dels últims anys són: Màrius Sampere (2010), Maria Barbal (2009), Montserrat Abelló (2008), Joan Francesc Mira (2007), Feliu Formosa (2006), Carme Riera (2005), Maria Antònia Oliver (2004), Jaume Cabré (2003), Quim Monzó (2002) i Jesús Moncada (2001).

--------


L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), amb votació directa dels propis escriptors/es, ha condecit el divendres 6 de maig el Premi Jaume Fuster a Emili Teixidor per la seva trajectòria de reconegut prestigi i pel conjunt de la seva obra en llengua catalana.

L’acte s’ha celebrat a l’Aula dels Escriptors de l’Ateneu Barcelonès i ha comptat amb la participació del propi Emili Teixidor, que ha rebut de mans del president de l’AELC, Guillem-Jordi Graells, el diploma acreditatiu i una ploma com a símbol del premi. El director de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu, Jordi Muñoz, ha glossat la seva trajectòria i obra.

L'acte, breu i emotiu, ha estat presentat per Guillem-Jordi Graells, qui ha indicat que per primer el guanyador s'ha escollit mitjançant dues rondes de votacions, una primera de general i la segona per escollir entre uns pocs finalistes. Tot seguit Jordi Muñoz ha fet la glossa de la trajectòria d'Emili Teixidor, basant-se en tres aspectes fonamentals de l'autor de Roda de Ter. En primer lloc el mestratge i la vessant pedagògica i divulgadora de la seva obra; la seva tasca important de divulgador d'idees, i en tot moment la incitació a la lectura entre els infants i els joves. El segon punt que ha destacat Jordi Muñoz ha estat la seva feina amb l'art i l'ofici de l'escriptura i l'exigència que l'autor sempre té d'escriure bé. Segons Teixidor, som animals de llenguatge, i la primera funció de la novel·la és el llenguatge, seguida de l'emoció. Per això reivindica la poesia com a primigènia. Muñoz ha esmentat la memòria i l'oblit com a tercera característica de la trajectòria d'Emili Teixidor. Per Teixidor sense literatura no podem heretar res, i la tasca d'aquesta es recuperar un dels dons dels morts, la memòria. A través de la bona literatura ens podem reconciliar amb el passat. 

Abans d'acabar l'acte el flamant XI Premi Jaume Fuster ha contestat les preguntes dels periodistes, tot parlant dels límits de gènere que implica la literatura infantil i juvenil, fet que provoca que amb la literatura per a adults se senti totalment lliure; de la feina diària d'escriure cada dia sense excepció, o de la qualitat de les noves generacions d'escriptors, tot reivindicant figures com la de Folch i Torres, injustament oblidades malgrat la seva tasca de pioner en literatura infantil.


 Emili Teixidor, Guillem-Jordi Graells i Jordi Muñoz.

Fotos: Carme Esteve.

El nom de Teixidor se suma als anteriors guanyadors d’aquest premi, concedit mitjançant votació de tots els associats de l’AELC: Màrius Sampere (2010), Maria Barbal (2009), Montserrat Abelló (2008), Joan Francesc Mira (2007), Feliu Formosa (2006), Carme Riera (2005), Maria Antònia Oliver (2004), Jaume Cabré (2003), Quim Monzó (2002) i Jesús Moncada (2001).

Emili Teixidor (Roda de Ter, Osona, 1933). Escriptor, pedagog i periodista. Escriu principalment narrativa infantil i juvenil, amb una trentena de llibres publicats, i novel·la per a adults. Inicia la seva producció amb diversos títols que han esdevingut clàssics juvenils, com ara Les rates malaltes (1967), premi Joaquim Ruyra; Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969) iL'ocell de foc (1969). Per al públic adult escriu el recull de narrativa Sic trànsit Glòria Swanson (1979), premi Crítica Serra d'Or, i les novel·les Retrat d'un assassí d'ocells (1988); El llibre de les mosques (2000), premi Sant Jordi de novel·la, i la més aclamada de totes, Pa negre (2003), guanyadora dels premis Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Cultura de Literatura i Maria Àngels Anglada, i en el qual s’ha basat l’exitosa pel·lícula d’Agustí Villaronga. Continua la seva producció amb la publicació de les novel·les Laura Sants (2006) i Els convidats (2010).

També escriu guions per a la ràdio i la televisió, articles periodístics i reculls d'articles de les seves intervencions radiofòniques, com ara En veu alta: escrits per a la ràdio (1998).